El bon gestor fa les coses bé. El bon líder, a més, fa coses bones

Després d’un estiu que espero que hagi estat profitós per a tots, vull fer una petita reflexió amb l’única intenció de pensar que tots, lògicament jo el primer, podem fer les coses una mica millor.

Per afrontar el canvi que necessiten les nostres empreses, a més de bons gestors, tècnicament i professionalment ben preparats, necessitem líders amb una visió compartida pel nostre  equip, per crear confiança i transmetre amb claredat, és a dir, ser bons comunicadors, però sense ser-ne el protagonistes. Afegim una dosi de creativitat que capaciti a l’equip per pensar, imaginar i realitzar, i molt important,  cal saber escoltar i preguntar-li als altres en què t’equivoques!

Evidentment, no és imprescindible tenir totes les qualitats de lideratge, però sí que ens cal utilitzar i desenvolupar les que ja tenim i potenciar aquelles que no tenim.

Ens trobem en uns anys que, tant per l’entorn econòmic, com pel sociopolític, les empreses i els seus treballadors han hagut d’adaptar-se a un entorn, en molts casos molt hostil,  que més enllà del curt termini, ha obligat a orientar-se i mirar més lluny, a mig termini,  en el cas que afortunadament, s’hagi sobreviscut.

A Espanya es parla que s’han destruït més de 235.000 empreses des del 2008 i hem passat d’una taxa d’atur del 8,57% al 2007 al 20,90% al 2015.

Així mateix, alhora que es produeixen tot un seguit de dificultats s’obren també un ventall de noves oportunitats tant per aspectes tecnològics – des dels drons fins a les startups- com de nous sectors emergents, per exemple, aquells relacionats amb temes de medi ambient.

No hem d’oblidar tampoc el compromís ètic que han d’adquirir les organitzacions com a element socialment responsable en períodes de crisi profunda com l’actual, que ha de ser compatible amb la seva missió d’aconseguir uns resultats econòmics que li permetin ser sostenible en el futur.

Seguim tenint al davant un gran repte: portar a bon port les nostres empreses amb la voluntat i l’esforç de tots nosaltres i de tots els nostres col·laboradors, tant interns com externs.

Desitjo que aquesta nova entrada de curs sigui profitosa i encoratjadora per a tots!

Jordi Masvidal

Soci Director

AFISEC Serveis Empresarials 

Hisenda som tots?

Hem iniciat recentment el període de presentació de la declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i del Patrimoni de l’exercici 2015, i no puc deixar de referir-me a la desafortunada intervenció de l’advocada de l’estat en el judici que s’està celebrant del cas Noos i en el què està investigada la infanta Cristina de Borbó. La lletrada va manifestar “Hisenda som tots no és més que un eslògan publicitari” i es va quedar tan ampla. Demencial i insultant!

Demencial pel que diu ja que, ara per ara i, encara que la corrupció, la pobresa, els paradisos fiscals, el malbaratament de les administracions, etc … s’encarreguen de recordar-nos que l’objectiu encara està lluny, no és menys cert que treballar per una societat més justa, equitativa i solidària en la qual realment “Hisenda siguem tots”, ha de ser un dels pilars d’una societat diguem-ne “moderna, justa i avançada”.

És insultant per qui ho diu, una advocada de l’estat que ha de buscar, per principi, la defensa del interès de totes les persones de l’estat i no buscar l’exculpació d’una sola, per molt infanta que sigui. Com he dit anteriorment, hi ha massa motius per comprovar que estem molt lluny de l’objectiu i fins que no posem en marxa el codi penal en tota la seva extensió, principalment amb penes de presó i obligació de restituir les quantitats defraudades o malgastades, seguirem allunyats. Mentre els ciutadans no percebin clarament quin és el retorn pel pagament dels seus impostos, tant en serveis com en honradesa, tot són paraules.

Es parla exclusivament de la pressió fiscal com factor per pujar la recaptació i per cobrir nous objectius de despesa. Hauríem d’estar parlant de la supervisió i inspecció d’una banda, perquè es pagui la tributació que existeix actualment (control del frau) i, de l’altra, del control de la despesa i les inversions públiques actuals. La lluita contra la corrupció, el malbaratament, les administracions sobredimensionades, etc ..Tindrien un efecte superior que simplement posar en marxa la mesura més fàcil, a curt termini i popular que és pujar els tipus impositius.

La regeneració i una nova manera de fer política no vindrà per la irrupció de nous partits, sinó per la capacitat d’aquests per legislar de manera contundent contra les seves pròpies pràctiques, tan corruptes com malgastadores. Són ells jutge i part. Ells tenen la solució i  nosaltres el vot.

Al marge de l’anècdota, o no, de la frase que m’ha facilitat la introducció d’aquest text, sí que és veritat que si no es realitzen veritables esforços polítics, al final, l’advocada de l’estat, acabarà tenint raó.

Jordi Masvidal

Soci Director

AFISEC Serveis Empresarials                                                                               

El repte de superar la incertesa

Iniciem avui una nova eina de comunicació amb tots vosaltres. Aquest bloc, més que una finestra a aspectes tècnics, que segur que també comentarem, pretén ser un canal de reflexió i pensament més informal sobre aspectes que afecten la nostra professió i la vida d’empresaris, treballadors i empreses.

No hi ha dubte que la situació política que estem vivint actualment no deixa de ser un magnífic escenari per a una primera reflexió. Des de ja fa uns quants anys se succeeixen, amb innecessària freqüència, canvis en la legislació, tant fiscal, com laboral i mercantil. Es va construint, a pedaços, un sistema fiscal que provoca, a més d’una evident indefensió, molt desànim, solitud i incomprensió a la ciutadania. El despropòsit del tractament que se li ha donat a la retribució dels administradors no és més que un petit exemple d’això.

Hem viscut recentment diverses conteses electorals, també amb més freqüència que el que seria desitjable, en les quals es posen de manifest els diferents programes electorals i en un escenari sensiblement diferent al que coneixíem. La irrupció de nous partits ha propiciat, entre d’altres, dues grans oportunitats. En primer lloc, la de començar a netejar un sistema molt corcat per la corrupció que, a més de la injustícia social que això suposa, ha provocat un malbaratament de recursos públics (dels nostres diners) insultant. D’altra banda, s’ha posat de manifest la vulnerabilitat de molts col·lectius com els aturats de llarga durada, els joves que no poden entrar al mercat de treball, o els autònoms. Tots ells en situació d’absoluta precarietat, invisibles per a la majoria i que han patit la crisi d’una manera especialment virulenta i als quals se’ls ha de dedicar l’esforç i els recursos necessaris i, aquests, han de ser generats per algú. I aquí ve el problema, tothom s’omple la boca amb l’augment de la despesa però ningú parla, o ho fa de manera demagògica i irresponsable, de l’ingrés. Apujar els impostos o crear-ne de  nous és l´únic que se’ls ho ocurreix als governants, ja siguin de dretes o d’esquerres. Però ningú planteja amb serietat la desaparició de les Diputacions o del Senat, per exemple i, molt menys, d’analitzar amb detall quina és la situació i les necessitats reals de les nostres empreses.

Generalment des de la política s’identifica a l’empresa amb la gran empresa i s’oblida del que suposa la microempresa, pimes i autònoms que estan vivint, com molts treballadors, temps d’enormes dificultats. Així mateix els treballadors no són tots aquells que per treballar en grans empreses o per la seva condició de funcionaris poden beneficiar-se d’unes condicions salarials i laborals molt diferents al conjunt de la resta de treballadors, com els ja famosos treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Els polítics parlen de potenciar l’activitat i economia productiva però per això ho hem de fer basant-nos en una política econòmica, fiscal i laboral clara, creïble, sostenible en el temps i amb una finalitat de redistribució de rendes i creació de riquesa. Hem de pagar impostos, però el sistema fiscal ha de ser just i proporcionat, en cas contrari tindrà caràcter confiscatori.

Promoure l’activitat econòmica de les empreses i autònoms és la base per a un sistema més just i solidari amb tots. Aquest sería el gran repte que hem d’aconseguir entre tots: polítics, sindicats, organitzacions empresarials, etc. És imprescindible i urgent afrontar durant aquesta legislatura, a més d’una veritable recuperació econòmica que serveixi per donar solucions, el sagnant problema de l’atur i una profunda transformació de la relació entre l’administració i els contribuents. Més equànime, justa i solidària.

Jordi Masvidal

Soci  director

AFISEC Serveis Empresarials