El repte de superar la incertesa

Iniciem avui una nova eina de comunicació amb tots vosaltres. Aquest bloc, més que una finestra a aspectes tècnics, que segur que també comentarem, pretén ser un canal de reflexió i pensament més informal sobre aspectes que afecten la nostra professió i la vida d’empresaris, treballadors i empreses.

No hi ha dubte que la situació política que estem vivint actualment no deixa de ser un magnífic escenari per a una primera reflexió. Des de ja fa uns quants anys se succeeixen, amb innecessària freqüència, canvis en la legislació, tant fiscal, com laboral i mercantil. Es va construint, a pedaços, un sistema fiscal que provoca, a més d’una evident indefensió, molt desànim, solitud i incomprensió a la ciutadania. El despropòsit del tractament que se li ha donat a la retribució dels administradors no és més que un petit exemple d’això.

Hem viscut recentment diverses conteses electorals, també amb més freqüència que el que seria desitjable, en les quals es posen de manifest els diferents programes electorals i en un escenari sensiblement diferent al que coneixíem. La irrupció de nous partits ha propiciat, entre d’altres, dues grans oportunitats. En primer lloc, la de començar a netejar un sistema molt corcat per la corrupció que, a més de la injustícia social que això suposa, ha provocat un malbaratament de recursos públics (dels nostres diners) insultant. D’altra banda, s’ha posat de manifest la vulnerabilitat de molts col·lectius com els aturats de llarga durada, els joves que no poden entrar al mercat de treball, o els autònoms. Tots ells en situació d’absoluta precarietat, invisibles per a la majoria i que han patit la crisi d’una manera especialment virulenta i als quals se’ls ha de dedicar l’esforç i els recursos necessaris i, aquests, han de ser generats per algú. I aquí ve el problema, tothom s’omple la boca amb l’augment de la despesa però ningú parla, o ho fa de manera demagògica i irresponsable, de l’ingrés. Apujar els impostos o crear-ne de  nous és l´únic que se’ls ho ocurreix als governants, ja siguin de dretes o d’esquerres. Però ningú planteja amb serietat la desaparició de les Diputacions o del Senat, per exemple i, molt menys, d’analitzar amb detall quina és la situació i les necessitats reals de les nostres empreses.

Generalment des de la política s’identifica a l’empresa amb la gran empresa i s’oblida del que suposa la microempresa, pimes i autònoms que estan vivint, com molts treballadors, temps d’enormes dificultats. Així mateix els treballadors no són tots aquells que per treballar en grans empreses o per la seva condició de funcionaris poden beneficiar-se d’unes condicions salarials i laborals molt diferents al conjunt de la resta de treballadors, com els ja famosos treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Els polítics parlen de potenciar l’activitat i economia productiva però per això ho hem de fer basant-nos en una política econòmica, fiscal i laboral clara, creïble, sostenible en el temps i amb una finalitat de redistribució de rendes i creació de riquesa. Hem de pagar impostos, però el sistema fiscal ha de ser just i proporcionat, en cas contrari tindrà caràcter confiscatori.

Promoure l’activitat econòmica de les empreses i autònoms és la base per a un sistema més just i solidari amb tots. Aquest sería el gran repte que hem d’aconseguir entre tots: polítics, sindicats, organitzacions empresarials, etc. És imprescindible i urgent afrontar durant aquesta legislatura, a més d’una veritable recuperació econòmica que serveixi per donar solucions, el sagnant problema de l’atur i una profunda transformació de la relació entre l’administració i els contribuents. Més equànime, justa i solidària.

Jordi Masvidal

Soci  director

AFISEC Serveis Empresarials

Anuncis